ࡱ> GIFU@ Fbjbj .R>PPPPPPPdHHHH Tdx||||||||$zR@P|||||PP|| |P|P| | 6 :,PP]|p #y)H  0 R  ]ddPPPP P]$|| |||||ddH ddHASSOCIACI COLLECTIU DHOMES CONTRA LA VIOLENCIA DE GNERE DE BADALONA MIGUEL SNCHEZ, President dHOCOVIGE Com a ciutadans que pertanyen a una societat plural, avanada, democrtica i defensora dels Drets Humans, en es extremadament dolors ser testimonis diaris i muts del fet que conciutadans nostres, utilitzin la violncia, en molts dels casos extrema, contra les persones a les que una vegada van prometre estimar i cuidar, potser, com nic recurs de soluci de conflictes. Aquesta utilitzaci de la violncia la exerceixen majoritriament homes en contra de la dona i fills, sotmetent sobre ells la seva autoritat illegtima mitjanant el terror. Davant daix, indignats i avergonyits per aquestes constants mostres de violncia I de crueltat extrema, exercida per homes contra les dones, un grup de homes de Badalona, precedents de diferents mbits laborals, encara que tots testimonis directes de les terribles conseqncies que els MALTRACTAMENTS produeixen en les famlies, decidim donar un pas endavant i exigir pblicament a la societat i en concret als homes, que sacabi, de forma immediata, amb la filosofia de vida basada en la suposada superioritat del home respecte a la dona. Per aix vrem crear a labril del 2002 la associaci COL.LECTIU DHOMES CONTRA LA VIOLENCIA DE GENERE DE BADALONA (HOCOVIGE). En lactualitat Hocovige est formada per homes i dones, que de forma conjunta ens hem proposat entre altres objectius: Treballar per aconseguir la eradicaci de la violncia de gnere, mitjanant una posici activa en contra daquests actes, proposant el debat sobre la violncia de gnere en tots els mbits de la societat, des de leducaci, la famlia o els mitjans de comunicaci, participant en lanlisi dels seus orgens per evitar que els models que originen la violncia se segueixin reproduint. Treballar activament per evitar qualsevol intent de comprensi de la violncia de gnere i no ser tolerats, cmplices silenciosos, o justificadors de la citada violncia. Cooperar en accions encaminades a qestionar el model masclista que suposa que ser home doni algun tipus de dret o autoritat especial sobre les dones i mantenir els associats una actitud en la seva vida personal, labora i social que sigui exemple de comportament cvic i pacfic per els altres membres de la societat. Recolzar a les dones en la lluita contra la violncia i solidaritzar-nos amb les dones vctimes de la violncia de gnere. Lorigen del nom COL.LECTIU DHOMES CONTRA LA VIOLENCIA DE GENERE DE BADALONA, a pesar de ser una associaci mixta, est en la idea de visualitzar que , ara, per fi, son homes els que han donat el pas endavant per denunciar en veu alta, la injustcia social en la que malviuen o sobreviuen algunes dones. Els homes tenim que deixar de se cmplices silenciosos daquesta greu xacra social que tant patiment i horror causa en la nostra societat. Els homes podem i ens hem de comprometre obertament contra aquesta tremenda injustcia social i contra els efectes negatius que aquestes situacions produeixen en tot el entorn familiar i damics tant de la vctima com de lagressor, produint en les persones ms estimades un gran vuit i dolor. Per aix, ens hem marcat quatre mbits dactuaci a curt termini, molt concrets: sensibilitzaci, conscienciaci, prevenci I treball comunitari, tots ells interrelacionats. Sensibilitzaci: Seria el procs que ha de realitzar la societat en general per poder entendre les terribles repercussions que sobre les persones t la violncia de gnere. Els seus efectes devastadors tant per la vctima com per el victimari. La violncia de gnere i en particular el subtipus de violncia en lmbit familiar, ha de veures com una forma cruel de destrucci entre les persones, on el que t el poder destrueix fsicament a la seva vctima, per tamb com dautodestrucci dell mateix. Sha dentendre les dificultats que tenen les vctimes per trencar aquest tipus de relacions i la necessitat dajuda externa per poder sortir daquesta malaltissa relaci. Conscienciaci: s imprescindible que aquest pensament de comproms social a favor de la igualtat i de la llibertat de tots i totes, passi a formar part de les nostres conscincies com alguna cosa que gui les nostres accions presents i futures, adquirint una conscincia social que permeti no tolerar o perpetuar les relacions de desigualtat i de imposici per la fora del model patriarcal, assumint duna vegada, la necessitat de fer servir poltiques dacci positiva a favor de les dones, que continuen sent un collectiu sotms. Prevenci: En aquest mbit es tracta devitar situacions futures de relacions malaltisses. Per aconseguir-ho, creiem que el millor mtode s a travs de leducaci, que possibiliti el desenvolupament de les relacions entre generes de forma igualitria, adoptant el millor de cada gnere, conseguirem sensibilitzar i conscienciar als i les joves en unes relacions basades en la igualtat i en el respecte mutu com a formes de relacionar-se entre homes i dones. Per aix, es tractaria devitar la socialitzaci basada en la normalitat de les situacions dabs, facilitant la informaci necessria a nens i nenes per interioritat el problema dels maltractaments a travs de la seva prpia reflexi i siguin capaos de detectar situacions quotidianes dabs, que es consideren normals i que no es veuen, per que formen part del paisatge. Treball comunitari: Aquest ltim mbit dactuaci es el que pretn unir esforos amb altres entitats de la societat civil, creant treball en xarxa amb la finalitat de que els objectius comuns puguin ser atesos amb la major i millor eficcia entre tots, amb els recursos que cada entitat posseeix. Aix mateix implicar i comprometre a les institucions publiques, que puguin resultar tils en la millora de les condicions socials dels homes i les dones que necessiten el suport social. Per part nostra, oferim a altres entitats o institucions /escoles, ajuntaments, mitjans de comunicaci, associacions de vena, serveis socials, serveis sanitaris, policials, etc..) la nostra aportaci tant operativa com danlisi de les causes i les conseqncies de la violncia de gnere i en particular el subtipus de violncia en lmbit familiar. Amb aix volem aconseguir un tractament integral de la problemtica, que implica el treball en xarxa i la transversabilitat, com a mtode multidisciplinar deradicar la violncia de gnere de la nostra societat. Per aconseguir tots aquests objectius duem a terme des del comenament dels nostres dies diverses activitats i iniciatives dirigides a incidir positivament en la consecuci de la igualtat entre homes i dones i en leradicaci de la violncia de gnere en totes les seves manifestacions (estructural, sexual, en lmbit familiar, laboral, etc..). Com exemple nomenar les nombroses conferencies per tot lEstat Espanyol, explicant des de la nostra visi de homes, el que creiem com a causa de la violncia de gnere i sobre la violncia estructural que pateixen les dones pel fet de ser-ho i que passen desapercebudes per a la majoria dels homes. Em aquest sentit cal destacar la conferencia de lany pasta en el Curs destiu organitzat per la Universitat Complutense de Madrid en el Escorial dirigit pel Magistrat En Baltasar Garzn, i les conferencies a Benidorm, Ciudad Real, Salamanca, Jerez de la Frontera, Miranda de Ebro (Burgos), Tarragona, Barcelona, a ms de nombrosos municipis del nostre entorn. Portem a terme tallers de sensibilitzaci social a operadors socials i jurdics. Entre altres a Policies Locals i Nacionals de diversos municipis, entre els que cal destacar: Basauri (Bilbao), Berriozar (Pamplona), Estella (Navarra), Jerez de la Frontera (Cdiz), Escola de Seguretat Pblica dAndalusia (Sevilla), etc.. Tamb portem a terme tallers de detecci i prevenci de violncia de gnere per a nois i noies de secundaria (3er i 4t dESO). Participem en nombrosos debats realitzats pels mitjans de comunicaci ja siguin locals o nacionals. Sempre posant com a condici el tractament no morbs de la informaci. Com exemple podem citar ESPEJO PBLICO dAntena 3 TV. Escrivim articles dopini en tema de violncia de gnere, que son recollits a la premsa i en associacions relacionades amb el tema. Tenim un programa anomenat Sense por, on les dones que han patit maltractaments es relacionen entre elles en grup, guiat pel personal especialitzat de lassociaci. Parlen de les seves experincies, de les seves pors, saconsellen, sinformen i es donen el caliu que ladministraci (sigui quina sigui) avui no es capa de donar. Realitzem el que anomenem programa de rehabilitaci a maltractadors, on homes que demanen la nostra ajuda troben un espai de reflexi i danlisi de la seva situaci que no troben en altres llocs. Aquests homes, excepte pocs casos, no tenen circuit pblic datenci, pel que la recerca de nous referents es molt difcil. El programa, mitjanant diferents sessions amb el personal especialitzat, est dirigit fonamentalment a que el maltractador abandoni el sotmetiment que exerceix a la seva parella. Posem com a condici labandonament de la violncia I la acceptaci de que ell t un problema que ha de resoldre. Com a garantia de possibles avanos o de que la petici dajuda es demana per convenciment i no per inters, si aquest home viu encara en parella, es contacta amb ella per contrastar la informaci. Si desprs dalgunes sessions sobserven avanos suficients, lhome ser derivat al professional adequat per a que inici una terpia psicolgica. Es tractaria de madurar en lhome maltractador la necessitat personal de dirigir-se als professionals adequats, cosa ben difcil a primera instncia. Si creiem que les causes de la violncia de gnere son fonamentalment culturals i que per tant sha dincidir en leducaci per evitar o canviar aquests valors, hem de ser coherents i creure que hi ha possibilitat de reeducaci i per tant el canvi de valors a persones que han exercit violncia sobre les dones, basades en els rols de desigualtat imperants en la societat. No sha doblidar que com a homes sabem els raonaments patriarcals que els guia i per tant podem lluitar contra ells. Sobre el treball comunitari, shan portat a terme activitats des dels nostres inicis, oferint els nostres serveis a totes aquelles entitats que ho requereixin. Collaborem amb les campanyes anuals de lAlcaldia de Badalona per al Dia Internacional Contra la Violncia de Gnere (25 de novembre) i el Dia de la Dona (8 de mar). La ms recent ha estat la campanya del 8 de mar daquest any, que es va realitzar conjuntament amb la Federaci dAssociacions de Vens de Badalona (FAVB) i lAjuntament de Badalona, amb la collaboraci dels mitjans de comunicaci locals: Radio Llefi, Radio Pomar i Badalona Comunicaci (TV Badalona, Radio Ciutat i revista Btulo). Hem fet la petici a la Generalitat de Catalunya, conjuntament amb la FAVB, perqu ubiqui una Cada dAcollida per dones maltractades i els seus fills i filles a la nostra Ciutat, que a ms serveixi de Casa dEmergncia de 24 hores. Som membres del Consell de Ciutat de Badalona. Som membres del Consell de Benestar Social de Badalona. Hem sigut premiats amb guardons 8 de mar al Treball Social dUGT (Catalunya) i Dones Progressistes de la Comunitat Valenciana a lentitat destacada en la lluita contra la violncia de gnere i a favor de la igualtat de la dona. La prpia participaci a aquests dies en el Frum Barcelona 2004, lemmarquem com a important labor comunitria, al fomentar la visibilitat daquesta xacra social, arribant aix al mxim nombre de persones. Aix ajudar, sens dubte, a la presa de conscincia i en el reconeixement de la responsabilitat que ens toca a cadascun de nosaltres. Creiem que tamb servir per donar-nos conta de la necessitat de reflexi sobre noves formes de comportament. Altres alternatives per a la resoluci de conflictes diferents a la utilitzaci de la fora o de la violncia. Els homes hem d'abandonar la posici cmoda dels poderosos i prendre conscincia de que la resoluci daquest gravssim problema social passa per baixar des de la nostra actual posici de poder illegtima, per aconseguir entre tots i totes, la igualtat en drets i obligacions entre homes i dones. Per finalitzar, afegir, que desafortunadament, encara observem molt treball per aconseguir una conscienciaci collectiva, aquesta conscienciaci creiem que es la base de la prevenci, per aix hem de desterrar la idea ancestral de que la violncia en la parella s un assumpte privat en el que no hem dinterposar-nos. La conscienciaci collectiva far que el desplaci social als maltractadors sigui tal que ni tan sols el sistema patriarcal exigir als seus que es converteixin en herois de la seva causa. Entre tots i totes tenim que allar als maltractadors i potser amb aix es faciliti la prpia reflexi dels mateixos. Hem de fer que els maltractadors es qestionin els seus propis principis. Com a conclusi de tot el exposat, podem dir que som una associaci amb una historia recent, per que tots els objectius que ens hem proposat fins el moment shan anat complint en major o menor mesura. En quant a projectes de futur hauria de distingir entre objectius a curt, mitj i llarg termini. El nostre objectiu a curt termini es continuar la difusi del nostre missatge, en un debat continu en tots els mitjans de comunicaci possibles, sense necessitat que es produeixin noves morts, arribant a millors quotes dimplicaci i comproms social. A mitj termini el nostre objectiu fonamental es que els projectes en els que estem treballant en lactualitat es compleixin i que la nostra participaci en el Frum Mundial de les Cultures 2004, resulti suficientment escoltada com per a permetre difondre el nostre missatge a nivell mundial. Parallelament a aix, que augmenti la demanda dels tallers escolars per que el missatge i la detecci dindicadors de violncia, puguin arribar al major nombre de nens i nenes i adolescents possibles. I, per al que respecta als projectes a llarg termini, seria la plasmaci del treball comunitari, integrat en un Protocol de Ciutat, on els diferents serveis /socials, sanitaris, de seguretat, educatius, etc..) estiguin coordinats i en estreta collaboraci. On sexigeix un mnim de qualitat en els serveis pblics. A ms volem crear una plataforma de serveis eficients que arribi al tractament de la violncia en lmbit familiar i un seguiment de qualitat de les mateixes. Tenim un comproms amb desenes de milers de dones que viuen una situaci de terror continu i entenem que amb la perseverana de portar a terme els citats projectes i que aquests es converteixin en realitat en tots els mbits de la nostra societat; farem que aquesta evolucioni fins eradicar la xacra social dels maltractaments. La Associaci Collectiu dHomes Contra la Violncia de Gnere de Badalona (Hocovige), t un lema: Homes i dones junts per la igualtat i contra la violncia de gnere i han creat un smbol sense exclusions, que puguin portar totes les persones que estem contra les desigualtats de gnere, el lla bicolor. Amb aquest smbol suneixen per una part, el color violeta que, histricament ha estat utilitzat per la majoria de moviments feministes com emblema de la lluita de la dona per un mon en el que la igualtat ha sigut i s la mxima social i individual. I daltra banda, el color blanc, utilitzat en el smbol del lla blanc creat, a lany 1991 pels homes del Canad, com smbol i comproms de no permetre el maltractament cap a la dona. Hocovige fa un pas ms i fon els dos smbols en un de sol. Aix neix el lla bicolor, smbol de la lluita conjunta de dones i homes per la igualtat i contra la violncia de gnere (llaada violeta per damunt de la blanca en reconeixement de la lluita de la dona i de les vctimes de la violncia). Com a punt i final citar un proverbi xins: s millor encendre una petita espelma que maleir la foscor Si cadascun de nosaltres encenem aquesta petita espelma, donarem llum a la foscor dels maltractaments.  Ideno 0 /2))C.C6FqFFFսսnnnnnnnnn^^h- h \ 5CJaJmHsH"h- h \ 5CJ\aJmHsH(h- h \ CJOJQJ^JaJmHsHh- h \ CJaJmHsHh- 59CJaJh\h- 59CJaJ/h- h \ 9B* CJOJQJ\^JaJph)h- 9B* CJOJQJ\^JaJph)hT9B* CJOJQJ\^JaJph#IYno 0 *Jp$ & F\dhxx]\^`a$gdT$\dhxx]\^a$gdT\dhxx]\^gdT$\xx]\^a$gdT \]\^gdT$\xx]\^a$gdTF6!$%e&&'J()*,-/x0 1p2X33346$\dhxx]\^a$gdT$ & F\dhxx]\^`a$gdT68:;>@ F6FqFFF\dhxx]\^gdT$\dhxx]\^a$gdT ,1h. A!"#$% @@@ NormalCJ_HaJmH sH tH V`V - Ttulo 6$$b@&^ba$B* CJ(OJQJphNA@N Fuente de prrafo predeter.Vi@V  Tabla normal :V 44 la ,k@, Sin lista ZB@Z Texto independiente$a$5OJQJ\^JXP@X Texto independiente 2$a$ OJQJ^J>RIYno0* J p  6$eJ !"$%'x( )p*X+++,.02368 >6>q>>>00x00000 0 0 0 0000x 0x 0x 0x 0x0x0x0x0x0x0x0x0x0x0x0x0x0x0x0x0x0x000x0x0x0x0x0x0x0x0x0xF$6F%'(F& 2IYbo0201!!0%1%0)1)04140616>>o/0)*  I J o p   56#$deI J !!""$$%%''w(x() )o*p*W+X+++++,,..0022336688 > >5>6>p>q>>>Io0 ue #'x(X++-k.2378(<>>win98win98win98win98win98win98win98win98EvaXDjh h ^`OJQJo(h ^`OJQJo(oh pp^p`OJQJo(h @ @ ^@ `OJQJo(h ^`OJQJo(oh ^`OJQJo(h ^`OJQJo(h ^`OJQJo(oh PP^P`OJQJo(h^`.h^`.hpLp^p`L.h@ @ ^@ `.h^`.hL^`L.h^`.h^`.hPLP^P`L.h                   - \ T@ PSS >p@UnknownGz Times New Roman5Symbol3& z ArialE& Century Gothic?5 z Courier New;Wingdings"q0e0e .5 q .5 q!r4d>> 3QH(?- COLwin98Eva  Oh+'0`   ( 4@HPXCOLOLwin98fin9in9NormalEva2aMicrosoft Word 10.0@@@ .5՜.+,0 hp|  OLq >{ COL Ttulo  !"#$%&'()+,-./012345789:;<=?@ABCDEHRoot Entry F@z)J1Table* WordDocument.RSummaryInformation(6DocumentSummaryInformation8>CompObjk  FDocumento Microsoft Word MSWordDocWord.Document.89q