Com a ciutadans que pertanyen a una societat plural, avançada, democràtica i defensora dels Drets Humans, en es extremadament dolorós ser testimonis diaris i muts del fet que conciutadans nostres, utilitzin la violència, en molts dels casos extrema, contra les persones a les que una vegada van prometre estimar i cuidar, potser, com únic recurs de solució de conflictes. Aquesta utilització de la violència la exerceixen majoritàriament homes en contra de la dona i fills, sotmetent sobre ells la seva autoritat il·legítima mitjançant el terror.

Davant d’això, indignats i avergonyits per aquestes constants mostres de violència I de crueltat extrema, exercida per homes contra les dones, un grup de homes de Badalona, precedents de diferents àmbits laborals, encara que tots testimonis directes de les terribles conseqüències que els MALTRACTAMENTS produeixen en les famílies, decidim donar un pas endavant i exigir públicament a la societat i en concret als homes, que s’acabi, de forma immediata, amb la filosofia de vida basada en la suposada superioritat del home respecte a la dona. Per això vàrem crear a l’abril del 2002 la associació COL.LECTIU D’HOMES CONTRA LA VIOLENCIA DE GENERE DE BADALONA (HOCOVIGE).

En l’actualitat Hocovige està formada per homes i dones, que de forma conjunta ens hem proposat entre altres objectius:

• Treballar per aconseguir la eradicació de la violència de gènere, mitjançant una posició activa en contra d’aquests actes, proposant el debat sobre la violència de gènere en tots els àmbits de la societat, des de l’educació, la família o els mitjans de comunicació, participant en l’anàlisi dels seus orígens per evitar que els models que originen la violència se segueixin reproduint.

• Treballar activament per evitar qualsevol intent de comprensió de la violència de gènere i no ser tolerats, còmplices silenciosos, o justificadors de la citada violència.

• Cooperar en accions encaminades a qüestionar el model masclista que suposa que ser home doni algun tipus de dret o autoritat especial sobre les dones i mantenir els associats una actitud en la seva vida personal, labora i social que sigui exemple de comportament cívic i pacífic per els altres membres de la societat.

• Recolzar a les dones en la lluita contra la violència i solidaritzar-nos amb les dones víctimes de la violència de gènere.

L’origen del nom COL.LECTIU D’HOMES CONTRA LA VIOLENCIA DE GENERE DE BADALONA, a pesar de ser una associació mixta, està en la idea de visualitzar que , ara, per fi, son homes els que han donat el pas endavant per denunciar en veu alta, la injustícia social en la que malviuen o sobreviuen algunes dones. Els homes tenim que deixar de se còmplices silenciosos d’aquesta greu xacra social que tant patiment i horror causa en la nostra societat.

Els homes podem i ens hem de comprometre obertament contra aquesta tremenda injustícia social i contra els efectes negatius que aquestes situacions produeixen en tot el entorn familiar i d’amics tant de la víctima com de l’agressor, produint en les persones més estimades un gran vuit i dolor.

Per això, ens hem marcat quatre àmbits d’actuació a curt termini, molt concrets: sensibilització, conscienciació, prevenció I treball comunitari, tots ells interrelacionats.

1. Sensibilització: Seria el procés que ha de realitzar la societat en general per poder entendre les terribles repercussions que sobre les persones té la violència de gènere. Els seus efectes devastadors tant per la víctima com per el victimari. La violència de gènere i en particular el subtipus de violència en l’àmbit familiar, ha de veures com una forma cruel de destrucció entre les persones, on el que té el poder destrueix físicament a la seva víctima, però també com d’autodestrucció d’ell mateix. S’ha d’entendre les dificultats que tenen les víctimes per trencar aquest tipus de relacions i la necessitat d’ajuda externa per poder sortir d’aquesta malaltissa relació.

2. Conscienciació: És imprescindible que aquest pensament de compromís social a favor de la igualtat i de la llibertat de tots i totes, passi a formar part de les nostres consciències com alguna cosa que guiï les nostres accions presents i futures, adquirint una consciència social que permeti no tolerar o perpetuar les relacions de desigualtat i de imposició per la força del model patriarcal, assumint d’una vegada, la necessitat de fer servir polítiques d’acció positiva a favor de les dones, que continuen sent un col·lectiu sotmès.

3. Prevenció: En aquest àmbit es tracta d’evitar situacions futures de relacions malaltisses. Per aconseguir-ho, creiem que el millor mètode és a través de l’educació, que possibiliti el desenvolupament de les relacions entre generes de forma igualitària, adoptant el millor de cada gènere, conseguirem sensibilitzar i conscienciar als i les joves en unes relacions basades en la igualtat i en el respecte mutu com a formes de relacionar-se entre homes i dones. Per això, es tractaria d’evitar la socialització basada en la normalitat de les situacions d’abús, facilitant la informació necessària a nens i nenes per interioritat el problema dels maltractaments a través de la seva pròpia reflexió i siguin capaços de detectar situacions quotidianes d’abús, que es consideren “normals” i que no es veuen, per que formen part del “paisatge”.

4. Treball comunitari: Aquest últim àmbit d’actuació es el que pretén unir esforços amb altres entitats de la societat civil, creant treball en xarxa amb la finalitat de que els objectius comuns puguin ser atesos amb la major i millor eficàcia entre tots, amb els recursos que cada entitat posseeix. Així mateix implicar i comprometre a les institucions publiques, que puguin resultar útils en la millora de les condicions socials dels homes i les dones que necessiten el suport social.

Per part nostra, oferim a altres entitats o institucions /escoles, ajuntaments, mitjans de comunicació, associacions de veïna, serveis socials, serveis sanitaris, policials, etc..) la nostra aportació tant operativa com d’anàlisi de les causes i les conseqüències de la violència de gènere i en particular el subtipus de violència en l’àmbit familiar. Amb això volem aconseguir un tractament integral de la problemàtica, que implica el treball en xarxa i la transversabilitat, com a mètode multidisciplinar d’eradicar la violència de gènere de la nostra societat.

Per aconseguir tots aquests objectius duem a terme des del començament dels nostres dies diverses activitats i iniciatives dirigides a incidir positivament en la consecució de la igualtat entre homes i dones i en l’eradicació de la violència de gènere en totes les seves manifestacions (estructural, sexual, en l’àmbit familiar, laboral, etc..). Com exemple nomenar les nombroses conferencies per tot l’Estat Espanyol, explicant des de la nostra visió de homes, el que creiem com a causa de la violència de gènere i sobre la violència estructural que pateixen les dones pel fet de ser-ho i que passen desapercebudes per a la majoria dels homes. Em aquest sentit cal destacar la conferencia de l’any pasta en el Curs d’estiu organitzat per la Universitat Complutense de Madrid en el Escorial dirigit pel Magistrat En Baltasar Garzón, i les conferencies a Benidorm, Ciudad Real, Salamanca, Jerez de la Frontera, Miranda de Ebro (Burgos), Tarragona, Barcelona, a més de nombrosos municipis del nostre entorn.

Portem a terme tallers de sensibilització social a operadors socials i jurídics. Entre altres a Policies Locals i Nacionals de diversos municipis, entre els que cal destacar: Basauri (Bilbao), Berriozar (Pamplona), Estella (Navarra), Jerez de la Frontera (Cádiz), Escola de Seguretat Pública d’Andalusia (Sevilla), etc.

També portem a terme tallers de detecció i prevenció de violència de gènere per a nois i noies de secundaria (3er i 4t d’ESO).
Participem en nombrosos debats realitzats pels mitjans de comunicació ja siguin locals o nacionals. Sempre posant com a condició el tractament no morbós de la informació. Com exemple podem citar ESPEJO PÚBLICO d’Antena 3 TV.

Escrivim articles d’opinió en tema de violència de gènere, que son recollits a la premsa i en associacions relacionades amb el tema.

Tenim un programa anomenat “Sense por”, on les dones que han patit maltractaments es relacionen entre elles en grup, guiat pel personal especialitzat de l’associació. Parlen de les seves experiències, de les seves pors, s’aconsellen, s’informen i es donen el caliu que l’administració (sigui quina sigui) avui no es capaç de donar.

Realitzem el que anomenem programa de rehabilitació a maltractadors, on homes que demanen la nostra ajuda troben un espai de reflexió i d’anàlisi de la seva situació que no troben en altres llocs. Aquests homes, excepte pocs casos, no tenen circuit públic d’atenció, pel que la recerca de nous referents es molt difícil. El programa, mitjançant diferents sessions amb el personal especialitzat, està dirigit fonamentalment a que el maltractador abandoni el sotmetiment que exerceix a la seva parella. Posem com a condició l’abandonament de la violència I la acceptació de que ell té un problema que ha de resoldre. Com a garantia de possibles avanços o de que la petició d’ajuda es demana per convenciment i no per interès, si aquest home viu encara en parella, es contacta amb ella per contrastar la informació. Si després d’algunes sessions s’observen avanços suficients, l’home serà derivat al professional adequat per a que iniciï una teràpia psicològica. Es tractaria de madurar en l’home maltractador la necessitat personal de dirigir-se als professionals adequats, cosa ben difícil a primera instància.

Si creiem que les causes de la violència de gènere són fonamentalment culturals i que per tant s’ha d’incidir en l’educació per evitar o canviar aquests valors, hem de ser coherents i creure que hi ha possibilitat de reeducació i per tant el canvi de valors a persones que han exercit violència sobre les dones, basades en els rols de desigualtat imperants en la societat. No s’ha d’oblidar que com a homes sabem els raonaments patriarcals que els guia i per tant podem lluitar contra ells.

Sobre el treball comunitari, s’han portat a terme activitats des dels nostres inicis, oferint els nostres serveis a totes aquelles entitats que ho requereixin. Col·laborem amb les campanyes anuals de l’Alcaldia de Badalona per al Dia Internacional Contra la Violència de Gènere (25 de novembre) i el Dia de la Dona (8 de març). La més recent ha estat la campanya del 8 de març d’aquest any, que es va realitzar conjuntament amb la Federació d’Associacions de Veïns de Badalona (FAVB) i l’Ajuntament de Badalona, amb la col·laboració dels mitjans de comunicació locals: Radio Llefià, Radio Pomar i Badalona Comunicació (TV Badalona, Radio Ciutat i revista Bétulo). Hem fet la petició a la Generalitat de Catalunya, conjuntament amb la FAVB, perquè ubiqui una Cada d’Acollida per dones maltractades i els seus fills i filles a la nostra Ciutat, que a més serveixi de Casa d’Emergència de 24 hores.

Som membres del Consell de Ciutat de Badalona. Som membres del Consell de Benestar Social de Badalona.

Hem sigut premiats amb guardons “8 de març al Treball Social” d’UGT (Catalunya) i “Dones Progressistes de la Comunitat Valenciana” a l’entitat destacada en la lluita contra la violència de gènere i a favor de la igualtat de la dona.

La pròpia participació a aquests dies en el Fòrum Barcelona 2004, l’emmarquem com a important labor comunitària, al fomentar la visibilitat d’aquesta xacra social, arribant així al màxim nombre de persones. Això ajudarà, sens dubte, a la presa de consciència i en el reconeixement de la responsabilitat que ens toca a cadascun de nosaltres. Creiem que també servirà per donar-nos conta de la necessitat de reflexió sobre noves formes de comportament. Altres alternatives per a la resolució de conflictes diferents a la utilització de la força o de la violència.

Els homes hem d'abandonar la posició còmoda dels poderosos i prendre consciència de que la resolució d’aquest gravíssim problema social passa per baixar des de la nostra actual posició de poder il·legítima, per aconseguir entre tots i totes, la igualtat en drets i obligacions entre homes i dones.

Per finalitzar, afegir, que desafortunadament, encara observem molt treball per aconseguir una conscienciació col·lectiva, aquesta conscienciació creiem que es la base de la prevenció, per això hem de desterrar la idea ancestral de que la violència en la parella és un assumpte privat en el que no hem d’interposar-nos. La conscienciació col·lectiva farà que el desplaci social als maltractadors sigui tal que ni tan sols el sistema patriarcal exigirà als seus que es converteixin en herois de la seva causa. Entre tots i totes tenim que aïllar als maltractadors i potser amb això es faciliti la pròpia reflexió dels mateixos. Hem de fer que els maltractadors es qüestionin els seus propis principis.

Com a conclusió de tot el exposat, podem dir que som una associació amb una historia recent, però que tots els objectius que ens hem proposat fins el moment s’han anat complint en major o menor mesura. En quant a projectes de futur hauria de distingir entre objectius a curt, mitjà i llarg termini.

El nostre objectiu a curt termini es continuar la difusió del nostre missatge, en un debat continu en tots els mitjans de comunicació possibles, sense necessitat que es produeixin noves morts, arribant a millors quotes d’implicació i compromís social. A mitjà termini el nostre objectiu fonamental es que els projectes en els que estem treballant en l’actualitat es compleixin i que la nostra participació en el Fòrum Mundial de les Cultures 2004, resulti suficientment escoltada com per a permetre difondre el nostre missatge a nivell mundial. Paral·lelament a això, que augmenti la demanda dels tallers escolars per que el missatge i la detecció d’indicadors de violència, puguin arribar al major nombre de nens i nenes i adolescents possibles.

I, per al que respecta als projectes a llarg termini, seria la plasmació del treball comunitari, integrat en un Protocol de Ciutat, on els diferents serveis /socials, sanitaris, de seguretat, educatius, etc..) estiguin coordinats i en estreta col·laboració. On s’exigeix un mínim de qualitat en els serveis públics. A més volem crear una plataforma de serveis eficients que arribi al tractament de la violència en l’àmbit familiar i un seguiment de qualitat de les mateixes.

Tenim un compromís amb desenes de milers de dones que viuen una situació de terror continu i entenem que amb la perseverança de portar a terme els citats projectes i que aquests es converteixin en realitat en tots els àmbits de la nostra societat; farem que aquesta evolucioni fins eradicar la xacra social dels maltractaments. L'Associació “Col·lectiu d’Homes Contra la Violència de Gènere de Badalona” (Hocovige), té un lema: Homes i dones junts per la igualtat i contra la violència de gènere i han creat un símbol sense exclusions, que puguin portar totes les persones que estem contra les desigualtats de gènere, el llaç bicolor. Amb aquest símbol s’uneixen per una part, el color violeta que, històricament ha estat utilitzat per la majoria de moviments feministes com emblema de la lluita de la dona per un mon en el que la igualtat ha sigut i és la màxima social i individual. I d’altra banda, el color blanc, utilitzat en el símbol del llaç blanc creat, a l’any 1991 pels homes del Canadà, com símbol i compromís de no permetre el maltractament cap a la dona. Hocovige fa un pas més i fon els dos símbols en un de sol. Així neix el llaç bicolor, símbol de la lluita conjunta de dones i homes per la igualtat i contra la violència de gènere (llaçada violeta per damunt de la blanca en reconeixement de la lluita de la dona i de les víctimes de la violència).

Com a punt i final citar un proverbi xinès:
És millor encendre una petita espelma que maleir la foscor.
Si cadascun de nosaltres encenem aquesta petita espelma, donarem llum a la foscor dels maltractaments.